dilluns, 19 de setembre de 2016

Tarragona no és una ciutat neta

Tarragona no és una ciutat neta. No cal més que fer un tomb pels carrers de la nostra ciutat per veure que aquesta afirmació és certa: taques pel terra, deixalles acumulades al voltant dels contenidors, voreres plenes de caques de gos i de burilles, faroles afectades per la corrosió provocada pels pixums dels gossos, descampats plens de brossa acumulada de mesos i mesos sense neteja, males olors, voreres ennegrides per la caiguda de les flors engantxifoses d’alguns arbres... o els abocadors il.legals que envolten la ciutat. Darreramenthem d’afegir a aquesta llarga llista la presència de rates i paneroles. Totes aquestes queixes les hem anat recollint, dia a dia, del veïns i comerciants de tots els barris de la ciutatEl malestar dels veïns per la manca de neteja es percep en tota la ciutat, d’un extrem a l’altre.

Des del grup municipal d’ERC-MES-MDC demanem a l’equip de govern que doni una resposta clara i definitiva al problema de la brutícia de la nostra ciutat. La resposta a aquesta problemàtica no es pot limitar a dir que la gent és incívica, que Tarragona està bruta perquè els tarragonins l’embrutem. Tot i reconèixer que hi ha una petita part de la població que té un comportament incívic, aquesta resposta és absolutament insuficient. El problema de la neteja és un fet real i és atribuïble a diverses causes que cal tractar de manera conjunta.

L’alcalde Ballesteros va afirmar en la darrera conferència de ciutat, i en d’altres ocasions,  que no en passarien ni una en matèria de neteja”. Pensem que ara és el moment oportú per omplir de contingut aquestes paraules buides i començar a posar mesures per acabar amb el problema de la neteja de la nostra ciutat. No pot ser que gastant-nos més de 20 milions d’euros en neteja pública, la ciutat estigui com està.

És per això que instem a l’equip de govern a elaborar, de manera urgent, un pla d’acció integral en matèria de neteja. La nostra proposta és que aquest pla afecti a tota la ciutat, no només a la Part Alta. Per tal d’elaborar aquest pla cal tocar múltiples tecles com ara la neteja dels carrers i solars, el manteniment del clavegueram, campanyes de sensibilització, la col.locació de papereres suficients i amb cendrers, la cura de l’arbrat, les accions de control i eliminació de plagues, etc.També és necessari que l’ajuntament tingui un paper actiu en el control de la neteja. No pot ser que col.loquem tota la responsabilitat en els avisos dels ciutadans al telèfon verd. Cal que hi hagi un control actiu de la neteja de la ciutat. Aquest control pot passar per destinar els recursos necessaris a unabrigada que controlla neteja de la ciutat, que supervisi que totes les actuacions són realitzades correctament  i en el moment adequat, tant per part dels ciutadans com dels equips de neteja.

Tarragona és una ciutat preciosa, amb un patrimoni que la fa lluir per sobre de moltes altres. No hem de permetre que la brutícia dels carrers ens impedeixi gaudir la bellesa de la nostra ciutat. No podem permetre que, amb els diners que gastem en neteja, la ciutat estigui tan bruta com està.

divendres, 12 d’agost de 2016

Una ciutat impressionant o una ciutat impressionantment endeutada?


No hi ha res millor que visitar altres ciutats per adonar-se de quina és la realitat de la teva pròpia. Recentment he estat uns dies a Euskadi. És un país proper al nostre, amb ell compartim certes realitats (tenim mar, llengua pròpia, autopistes de peatge..) però ens supera àmpliament pel que fa la qualitat de vida.

Voldria fixar-me especialment en Vitòria, una ciutat una mica més gran que la nostra, però de característiques similars. El primer que crida l’atenció és que tenen molt clar el model de  ciutat que volen. Han fet una aposta per tenir una ciutat acollidora, sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Crida l’atenció (potser pel contrast amb Tarragona) trobar uns carrers tan nets i cuidats, amb papereres cada pocs metres, especialment pel casc antic que, com el nostre, queda elevat per sobre de la part més moderna de la ciutat.

Destaca també el respecte per la natura i la sostenibilitat, amb una anella verda formada per sis grans parcs que disposen d’una gran  varietat de camins per a passejants, ciclistes i amb zones de descans. També hi ha un preciós jardí vertical que cobreix dos o tres edificis municipals, que és el que definitivament m’ha fet pensar en casa nostra. Aquesta voluntat de ser una ciutat sostenible i respectuosa amb el medi ambient els ha estat reconeguda amb el premi "European Green Capital 2012", que va reconèixer Vitòria com la ciutat de la Unió Europea més compromesa amb el medi ambient.

Tota la ciutat està pensada per la mobilitat sostenible. La convivència entre cotxes i ciclistes, amb carrils bici segurs a pràcticament tot arreu, ve acompanyada d’un tramvia de dues línies que uneix tota la ciutat.  Altres petits detalls, a Vitòria hi ha un banc d’Espanya d’estètica similar al nostre però una mica més petit. La gran diferència, però, és que desprès d’estar alguns anys tancat ara el seu ja està en procés de remodelació i reutilització.

Per què tantes diferències entre dues ciutats que podrien ser semblants?
En primer lloc no podem oblidar la vergonya del dèficit fiscal que patim els catalans. Euskadi és un país que gestiona els seus propis recursos i els inverteix de forma adequada.  A Catalunya encara no ho podem fer. Hem de vetllar per que quan  arribi el moment els catalans també gestionem bé els nostres recursos. Segur que més d’un ha degut pensar que amb més diners podríem reduir el cost de l’endeutament dels Jocs Mediterranis  i no tindríem tants problemes econòmics. No amics, aquest no és el camí. Quan poguem disposar dels nostres diners hem d’invertir-los bé, tenint clares les prioritats.


Però no totes les diferències venen per la gestió dels diners propis. Un model de ciutat clar, tenir les prioritats ben definides, saber en què cal invertir els diners públics, pensar cap on volem anar... Apostar per un projecte definit a llarg termini i que sigui viable econòmicament ajuda un ciutat a crèixer. Potser a Tarragona ens ha faltat això. Vam apostar  per ser una smart-city , projecte que va caure en l’oblid. Hem apostat per uns jocs que ens poden acabar deixant com a llegat un deute monumental i unes instal.lacions privatitzades.  L’encert, o el desencert, a l’hora de triar les línies estratègiques és el que acaba decidint si et converteixes en una ciutat impressionant o en una ciutat impressionantment endeutada.

divendres, 24 de juny de 2016

Anem a guanyar les eleccions!

Aquest diumenge 26 de juny tornem a tenir eleccions. Segur que tots coneixeu gent que diu que aquestes eleccions no ens interessen, que diuen: què hi hem d’anar a fer a Madrid? Ja s’ho faran aquests espanyols... 

A les eleccions del 20D, la primera volta d’aquestes eleccions al congrés dels diputats, esquerra va ser la segona força a Catalunya. Per ser unes eleccions espanyoles això és tot un èxit!  Però, a més a més, a la demarcació de Tarragona, aquí on diuen que que hi ha tants votants del PP i de Ciudadanos, esquerra també va ser la segona força.

El Diumenge hem d'anar a votar, a defensar el nostre dret a decidir qui volem ser i qui volem que ens representi. És cert que esperem aviat no ser a Madrid, però mentrestant: anem a votar i GUANYEM LES ELECCIONS!! Perquè la resposta més contundent a una victòria del PP a Espanya, és una Victòria d’Esquerra a Catalunya!

Esquerra és l’únic partit que té les coses clares. Sabem el què volem i sabem cap a on anem. I ho diem aquí a Tarragona, i a les Terres de l’Ebre i a Barcelona, i a Madrid.. No som com aquells que diuen avui sí, però demà no ho sé... I que ens parlen de referèndums impossibles carregats de bones intencions. Nosaltres diem el mateix aquí i allà, diem el mateix avui que vam dir ahir, som coherents i tenim molt clar què volem i cap a on anem.

Anem a Madrid per defensar la igualtat de d’oportunitat dels catalans, i això passar per millorar les polítiques socials i per aconseguir una fiscalitat més justa. Hem de millorar moltes coses, com per exemple, la situació dels refugiats. Aquí som terra d’acollida, els nostres pares, els nostres avis van viure un exili i sabem que és ser desplaçat de casa teva, per això volem acollir refugiats. Però per molt que els tarragonins i el catalans obrim les portes de casa nostra, el govern de l’estat espanyol els hi tanca aquestes portes als morros.

I anem a Madrid a Defensar també els drets dels treballadors, i Salari Mínim de 1000 Euros, que no és un somni, és una realitat recollida a la carta social europea. Perquè no ens podem permetre tenir  treballadors pobres, amb una feina precària que no els permet arribar a final de mes.


Tenim clar què  volen, i com diu en Gabriel Rufian volem un estat que no sigui tan fort amb els febles ni tant feble amb els forts.

diumenge, 5 de juny de 2016

Cuidem prou les nostres escoles?


L’escola té un paper fonamental per al desenvolupament i la socialització dels nostres nens i nenes. Per als infants l’escola és una segona casa, passen tantes hores allà com hores passen a casa desperts, de vegades fins i tot més. L’espai escolar ha de ser un lloc acollidor i estimulant, que ajudi a desenvolupar al màxim les seves potencialitats. En els darrers anys estem veient propostes innovadores que pretenen fer una renovació dels espais escolars per afavorir també una renovació pedagògica.
Davant d’aquesta realitat innovadora, però, trobem la realitat d’algunes de les escoles  públiques de la nostra ciutat. Aquesta realitat és que moltes d’elles estan ubicades en edificis molt antics i d’altres ni tan sols això, estan temporalment instal.lades en barracons, una temporalitat que ja fa  més de de 10 anys que dura.
Més enllà dels habituals problemes que trobem sempre a les escoles com ara goteres, patis que s’inunden, lavabos que s’embossen, etc. en les darreres setmanes hem vist alguns episodis preocupants que són un exemple de la ineficiència en el manteniment de les escoles: centres on han aparegut esquerdes a les aules  i,  fet ja més preocupant,  cornises que es desprenen i cauen al pati, afortunadament  fora de l’horari escolar!
És imprescindible que l’equip de govern faci un plantejament seriós sobre com fem el manteniment de les nostres escoles per tal de garantir-ne la seguretat. Sobre com es planifica el manteniment dels edificis municipals, especialment dels centres escolars. Més enllà d’anar posant pedaços en finestres que no tanquen i persianes que no pugen, cal pensar en els problemes actuals i en els que apareixeran en els propers anys. Cal definir una línia estratègica que marqui què cal revisar i cada quan cal fer-ho. Una estratègia definida que indiqui quin és l’estat de cada centre i quines prioritats de manteniment hi ha.
Com ja hem denunciat altres vegades aquest equip de govern està mancat, també en aquest tema, d’una línia estratègica, d’un plantejament acurat per a fer la seva gestió. La solució no és anar posant pegats al problemes que apareixen, la solució és una planificació realista  a llarg termini.  Com a mostra un botó: des de l’ajuntament van reclamar a un institut de la nostra ciutat que portés la documentació referent a una nova planta de l’edifici i a un pavelló...que no s’havien arribat a construir mai!
Cal fer un canvi en com es gestionen els recursos. Un canvi que millori l’eficiència en el manteniment de les escoles i en  redueixi els costos. El primer pas ha de ser un plantejament seriós per remunicipalitzar aquest servei. Els segon ha de ser crear un brigada especialitzada que es dediqui exclusivament a fer intervencions urgents en aquests espais. Finalment cal fomentar l’autogestió dels propis centres escolars, que són els més capacitats per decidir quines són  les inversions prioritàries i urgents, una autogestió que passar per tenir un fons econòmic propi.  
Potser així podrem dir que sí, que cuidem prou les nostres escoles...

dijous, 7 d’abril de 2016

Brutícia i abocadors

Tarragona és una ciutat privilegiada per la seva ubicació entre la platja i el bosc. Som molts els tarragonins que volem gaudir de l’entorn de la nostra ciutat i que dediquem el temps lliure a caminar, a córrer, a anar en bici... Afortunadament hi ha molts llocs de la ciutat on podem fer-ho, entre ells el camí vell del Llorito. Lamentablement no tot és bonic quan surts a fer un tomb per aquest camí, és bastant decebedor sortir a passejar per aquest camí i  veure en quin estat es troba. Si tot caminant et fixes en el que t’envolta no pots deixar de veure tota la brossa llençada pels vorals del camí. Hi pots trobar papers, bosses, embolcalls de paquets, trossos de mobles vells i fins i tot m’ha semblat veure alguna vegada una tassa de lavabo. L’impacte visual de la brossa és força impactant i redueix molt el plaer de fer un tomb per la natura.

Tarragona té una partida pressupostària molt elevada dedicada a la neteja, d’això en parlarem un altre dia, però no podem pretendre culpar de la brutícia acumulada només als responsables de la neteja municipal. Que un espai com aquest estigui net és responsabilitat de tots els que hi passem. Com diuen sempre les avies “no és més net qui més neteja, sino qui menys embruta”. Sense alliberar a ningú de les responsabilitats que li pertoquen, cal que fem una crida al civisme i que comencem a ficar-nos al cap que allò que no és de ningú, en realitat és de tots i que si volem que la nostra ciutat llueixi, per nosaltres i pels visitants, cal que entre tots cuidem i respectem allò que és públic.

Un altre tema, que va més enllà de la brutícia acumulada als vorals, són els abocadors il·legals que s’han anat trobant en aquesta zona. Gràcies a la col.laboració ciutadana i a les denúncies via Twitter en el darrer més s’han detectat diversos abocadors il.legals a la nostra ciutat. En aquests abocadors incontrolats la gent hi llença tota mena de residus, especialment els procedents d’obres: mobles vells, totxanes, rajoles trencades.... No deixa de sorprendre que un dels abocadors localitzats darrerament estava especialitzat en roba, muntanyes i muntanyes de roba usada que no semblava estar llençada allà de forma casual, sinó més aviat dipositada per a un posterior ús. El fet que al costat de la pila de roba s’hi trobés una taula amb una cadira i un para-sol plantat fa pensar que algú s’hi passava hores assegut, potser negociant o intentant negociar amb aquesta roba. No sé quin és el negoci o l’ús possible que se li pot donar a aquesta roba vella, però cal tenir present en quines condicions es trobava i el risc per la salut pública que això pot suposar.

Hi ha certs indicis  que haurien de fer plantejar a l’equip de govern la necessitat de fer un control més estricte sobre on van a parar els productes que rebutgem. Un dels casos clars és el de la roba usada i els contenidors per a recollir-la. Ja l’any 2012 va haver-hi un debat encès sobre aquests contenidors i els robatoris que patien diàriament que acabaven deixant piles i piles de roba tirada pel terra. Un altre cas clar, i que molts tarragonins han viscut en primera ma, és el de les deixalleries mòbils. És habitual, quan vas a deixar-hi algun trasto vell que tens per casa, no tinguis temps ni d’apropar-t’hi que algú ja t’ha pres l’objecte de les mans. Les deixalleries mòbils estan hores i hores estacionades sense que ningú les controli, permeten que qui vulgui pugui entrar, remenar i endur-se allò que vulgui.  Pot ser que aquest material, tant la roba usada com les deixalles, acabi convertint-se en un negoci per a grups organitzats que es lucren amb les deixalles, o que s’acabi convertint en porqueria abocada en els espais verds de la nostra ciutat

Cal que l’equip de govern estudiï quines mesures es poden prendre per prevenir aquesta situació, per frenar la proliferació d’espais que es poden estar convertint en punts de compravenda de deixalles, mobles vells i roba, entre altres objectes i dissenyar un pla d’actuació que garanteixi que els residus van a para als abocadors autoritzats, així serà més agradable sortir a passejar pels boscos de la ciutat.

diumenge, 27 de desembre de 2015

Les eleccions del 20 D al Congrés i al Senat espanyols, que tanquen un cicle llarg i esgotador d’eleccions, han portat a Esquerra Republicana de Catalunya a obtenir uns resultats molt esperançadors: al Congrés hem obtingut 600.000 vots i hem triplicat el número de representants fins als 9 diputats. Al Senat, hem passat de no tenir cap representant d'elecció directa a guanyar les eleccions a Catalunya amb 6 representants, dos d’ells de Tarragona. Aquesta és un bon  indicador de que, pas a pas, anem consolidant un partit transversal, fort i totalment compromès amb el benestar dels ciutadans i la independència.

Aquest diumenge hem vist un augment dels vots en contra de la corrupció i a favor de la transparència. Hem vist també la baixada general que ha patit la dreta. Els escons que ha perdut el PP no els ha recuperat C’s. Clarament el vot ha girat a l’esquerra, i ERC s’ha consolidat com la segona força, la força que fa de frontissa entre els partits d’esquerres i els partits sobiranistes.

Ens n’alegrem de l’èxit de Podemos i les seves múltiples coalicions (a Catalunya, Euskadi, València, Galícia...) que ha obtingut 69 escons, una xifra superior al que pronosticaven les enquestes. Però tot i això la seva gran promesa electoral de fer un referendum a Catalunya, no té cap possibilitat de tirar endavant, doncs la resta de partits majoritaris ja han dit que no li donaran cap suport. Cada vegada és més evident que l’únic referendum possible serà aquell que servirà per aprovar la nova constitució catalana d’aquí a 18 mesos.

La inestabilitat d’una Catalunya dividida amb un parlament fraccionat, incapaç de formar govern que tants rius de tinta ha fet còrrer, amb anuncis apocalíptics des de Madrid , es veu traslladada ara al congrès dels diputats, on veuen la impossibilitat de formar un govern d’una manera fàcil.

És evident que Catalunya i Espanya són dos països diferents, amb dues realitats socials i culturals diferents. Com a mostra d’això només cal mirar els resultats d’aquest diumenge. El PP ha guanyat les eleccions a Espanya (tot i que ha perdut més de 3,5 Milions de vots i 60 escons), però a Catalunya és el sisè partit! No tercer, ni quart, ni cinquè... Sisè!!  Ciudadanos que havia de ser el partit triomfador, el que anava a guanyar les eleccions a Catalunya, ha quedat en cinquè lloc. El vot de la dreta espanyolista ha ocupat un lloc residual a Catalunya.

Deien que si Ciudadanos guanyava les eleccions a Catalunya seria la fi de l’independentisme. Ara, segons la seva pròpia teoria, aquest resultat deu ser la fi de l’unionisme.

La realitat és que ara com ara, a Espanya, Ciudadanos i el Partit Popular tindrien majoria absoluta si Catalunya fos independent. Quina ironia, no?

dissabte, 31 d’octubre de 2015

Coses que sorprenen i coses que no.

Un dels canvis principals que ens ha portat la nova legislatura, arran de les eleccions municipals, és una ampliació del nombre de grups municipals que estem als plens de l'Ajuntament. Això ha fet que els plenaris s'allarguin de manera notable. El motiu és ben clar: ara som set grups enlloc dels quatre d'abans i tots tenim temes importants que volem portar al ple i, a més volem explicar  a la ciutadania perquè votem el que votem en les mocions dels altres grups, ja que pensem que és necessari que els tarragonins sàpiguen perquè fem el que fem. Això és com un sopar a on hi ha dues persones o a on n'hi ha una mitja dotzena. És evident que allà on hi ha més gent les converses s'allarguen i les tertulies són més completes i enriquidores. El nostre sopar és el ple municipal

Entenc, i aquesta és la part que no em sorprèn, que per algunes persones aquest canvi sigui difícil. Penso , per exemple, en els mitjans de comunicació, que han vist allargades les seves jornades laborals i que tenen moltes més mocions i moltes més notícies per explicar que abans. Comprensiblement això complica la seva feina i fa que sigui difícil triar què explicar i què no.

El que sí que em sorprèn, i molt, és que hi hagi alguns portaveus dels grups municipals que es lamentin en privat o, el que encara és pitjor, públicament de la durada dels plens dient que això s'ha d'acabar i que hem de buscar la manera de retallar les hores que estem allà parlant. Trobo una falta de respecte que en els plens de la nostra ciutat, que són només un cop cada mes, hagim de còrrer. Per mi és molt important dedicar un temps a proposar aquelles coses que pensem que poden ajudar a millorar la ciutat (una millora en la contractació, unes beques per fomentar l'esport, etc.) o que pensem que són de justícia ( la defensa dels afectats per la Talidomida, l'anul.lació del judici a Lluís Companys, etc.)

Penso que la nostra feina com a regidors d'aquest Ajuntament no és mirar l'hora, no és pensar que si marxem a dinar abans millor per nosaltres. Penso que la confiança que els ciutadans ens heu posat a les mans és per debatre a fons les idees, defensar les notres prioritats i explicar les nostres postures. I si això ens fa dinar a les cinc enlloc de a les dues un cop al mes, tampoc no passa res!