L’onze de setembre
Des de fa pràcticament 300 anys cada 11 de
setembre els catalans commemorem una derrota, la derrota del poble català a
mans de les tropes de Felip V. Aquest any 2012 és especialment intens pel que
fa a recordar derrotes, o si més no, situacions que no ens afavoreixen. Des de
la forta crisi que ja fa temps que ens ofega, fins a la forta pressió que rebem
d’Espanya, passant per les retallades que ens han obligat a apretar-nos el
cinturó. A Catalunya fa un temps que es respira un nou aire, és l’aire de
l’independentisme que arrela amb força entre la població, que dóna un bri
d’esperança, que fa pensar que les coses poden canviar i tot pot anar millor.
Per la Diada Nacional, són diversos els actes
que es fan. N’hi ha algun de més tradicionals, com l’ofrena floral que fan les
entitats i els partits. N’hi ha d’altres que es comencen a instaurar, com la
marxa de torxes la nit del 10 de setembre que organitzem des d’ERC per retre
homenatge a Rafael de Casanoves – qui va ser conseller en cap durant els últims
mesos del Setge de Barcelona-, o com l’11 de Setembre Popular a Tarragona que aquest
any agrupa 32 entitats de la ciutat, amb gegants, diables, grallers i on
s’organitzen activitats per la canalla, actuacions musicals i parlaments pels
carrers de la Part Alta. També n’hi ha de nous d’aquest any, com l’acte central
que l’Assemblea Nacional de Catalunya celebrarà el proper dia 8 per la tarda al
Camp de Mart.
Tots aquests actes formen part d’una
celebració important, centrada en la nostra ciutat i a la què és important
assistir-hi. Cal fer palès que Tarragona també recorda els fets de l’11 de
setembre. Aquest any, però, tenim una
cita que sobresurt per sobre de totes. L’ANC, un moviment popular que ha arrencat
des de l’arrel de la ciutadania, ens proposa que ens manifestem, de manera
unitària, sota el lema: Catalunya, nou estat d’Europa. La gran pregunta
d’aquests darrers dies ha estat si el President de la Generalitat marxaria amb
el poble, si s’afegiria al crit unànime i faria evident per a tots que
Catalunya està unida, amb el seu Govern al capdavant, marcant el pas i deixant
clar que comencem a caminar cap a la independència. Però, lamentablement, fa
pocs dies ja vam saber que això no serà així, doncs Artur Mas ha anunciat que
ell no vol marxar, si més no, no al costat del poble.
Però nosaltres sí que volem marxar, i pensem
que aquest 11 de setembre cal fer una demostració de força. Cal que totes les
catalanes i els catalans marxem sobre Barcelona. Perquè aquesta vegada, el que
toca és això, anar-hi tots, fer ben visible quants som i què volem, per deixar
clar d’una vegada per totes que els Catalans volem marxar, volem la
independència.
