dissabte, 13 d’abril del 2013

El camí de la llibertat


El camí cap a la libertat que Catalunya està emprenent no és un camí nou. El que els catalans estem fent és seguir els passos que moltes altres nacions han donat abans que nosaltres.
Al llarg de la història fins a 23 territoris s’han segregat de l’Estat espanyol, començant per Portugal el 1640 i acabant pel Sàhara Occidental i Guinea Equatorial. Entre aquests podem trobar Flandes, Filipines, Puerto Rico, Cuba...

Des de 1919 existeix l’anomenada Doctrina Wilson, que és el precedent del principi del dret a l’autodeterminació dels pobles, de la seva capacitat per a decidir lliurement. Va ser Woodrow Wilson, un president nord-americà qui la va proposar i va ser recollida en el Tractat de Versalles que posava fi a la Primera  Guerra Mundial,  en La carta de Nacions Unides  i en la declaració universal dels Drets Humans de 1948. La Societat de Nacions recollia aquest principi com a mecanisme internacional per resoldre pacíficament els conflictes vinculats a les aspiracions polítiques dels pobles. En aquests documents queda establert que l’autodeterminació és un dret fonamental, individual i col·lectiu, de les persones i els pobles a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural.

Espanya, des de ja fa un temps, ha evidenciat la voluntat del poble català d’independitzar-se. Aquesta voluntat, expressada oberta i massivament el passat 11 de setembre, té una doble causa. El primer causant és el sentiment. Nosaltres ens sentim catalans, no espanyols, tenim una llengua i una cultura pròpies que ens diferencia de la resta de l’Estat Espanyol. L’altra causant, no ho podem negar, ha estat la crisi econòmica.  L’ofec econòmic a què ens sotmet l’Estat Espanyol no ens permet, ni tant sols, cobrir les nostres necessitats bàsiques i ens aboca a una successió inacabable de retallades.

Espanya ha assumit que aquesta vegada la independència va de debò, que milers de catalans tenim clar quin és el nostre objectiu i que no desistirem fins arribar-hi. És per això que ha planificat tota una estratègia, sembla que fins i tot amb la col·laboració del CNI, per intentar frenar aquesta onada independentista. El seu plantejament també passa per vàries vies diferents. Una d’elles es fonamenta en escanyar-nos i, simultàniament, fer campanya contra les despeses de caire més nacional, intentant convèncer a la gent que la Generalitat malgasta els diners que són necessaris per altres coses. Però no ens deixem enganyar, per molt que ens vulguin fer creure que tot el problema se soluciona tancant les ambaixades i reduint el pressupost de TV3, no oblidem que el total a retallar aquest any és de 4.800 M€. Per molt que tanquem la televisió pública, 235 M€, i les delegacions exteriors de Catalunya, 2,5M€, encara quedarien 4562,5 milions d’euros per retallar.

No oblidem el que és important. El camí de la llibertat és aquell que ens permetrà ser reconeguts i respectats com a poble arreu i que ens permetrà gestionar els nostres propis recursos, sense haver de donar explicacions a ningú. El que és important és arribar a ser un país normal.