Lluís Companys, in memoriam.

Avui, 15 d’octubre, commemorem la mort d’un President de la Generalitat de Catalunya, escollit democràticament a les urnes i afusellat pel règim franquista tal dia com avui, fa 73 anys. Companys va ser un home valent que va donar la vida en defensa del seu país i dels seus ideals. La seva proclamació de la República Catalana, tot i que no va anar més enllà de la plaça Sant Jaume, va ser fonamental per a què els líders espanyols es plantegessin un nou estatus per a Catalunya.

Lluís Companys, que estava exiliat a França després de la victòria de les tropes feixistes, va ser detingut per la Gestapo amb col·laboració de membres de l'ambaixada espanyola a França. Des d’allà va ser traslladat a Madrid on se li van obrir diligències per ser President de la Generalitat i ministre de la República. Van fer-li un consell de guerra al Castell de Montjuïc, sense cap garantia processal i el van condemnar a mort. Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. Tenia 58 anys. L'últim que va cridar va ser "Per Catalunya!"

El president que avui homenatgem estaria orgullós si pogués veure la realitat del seu país avui en dia, si pogués veure que milers i milers de catalans ens manifestem contínuament de manera pacífica i entusiasta per aconseguir decidir el nostre futur, per a poder votar, per a poder ser independents.

Des de l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona fins el dia que va morir Lluís Companys, els franquistes van executar més de 2.500 persones. Totes elles van ser executades en judicis sumaris sense garanties processals, amb falses acusacions i amb execucions directes. Ara que fa 73 anys del seu afusellament, ERC ha presentat a Buenos Aires una querella pel crim contra la humanitat que suposà la mort del President. Anar a l’Argentina ha estat l’única opció després que l’Estat Espanyol s’hagi negat sistemàticament a reparar les víctimes del  feixisme i a portar a judici als responsables d’aquests crims. Aquesta negació es basa en la llei d’Amnistia de l’any 77, una llei preconstitucional que el govern es nega a derogar tot i les demanes internacionals que li han arribat per a què ho faci.

Per recordar el nostre president, cada 15 d’octubre a les 7 del matí, a la Muntanyeta de l’Oliva es llegeix la sentència a Mort de Lluís Companys i es llencen salves en el seu honor. També per la tarda, a les 18.30 els Tarragonins li retrem homenatge a la Rambla que porta el seu nom.

Con deia el President Companys: Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!

Les Balears en peu de guerra

Aquest inici de curs estem vivint unes situacions en el món de l’ensenyament que mereixen ser analitzades. Semblava que els mestres i professors de casa nostra estaven resignats davant les retallades produïdes en els recursos per atendre l’alumnat i en el salari dels docents. Però una sèrie de fets, que venen de fora, sacsegen novament el món educatiu.

Aquests dies la comissió d’educació del congrés dels diputats està debatent les més de 700 esmenes presentades a la reforma educativa que defensa el ministre d’educació José Ignacio Wert. Convé recordar algunes de les perles que ens ha deixat en les seves declaracions aquest ministre quan parlava de l’objectiu de l’educació que no era altre que “españolizar a los alumnos catalanes” i una frase que ens demostra el seu caràcter, “soy como un toro bravo, me crezco con el castigo”.

Aquesta reforma suposarà una nova llei d’educació. Una més, emmarcada en el despropòsit de noves lleis educatives cada vegada que el PSOE i el PP es succeeixen en el govern espanyol: LOCE, LOE, LOMCE. Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa, en diuen. La gran majoria de les esmenes que s’estan debatent seran rebutjades. Una de les poques que s’ha acceptat,  de forma pactada entre el PP i UpyD, serà una esmena que parla del reconeixement del castellà com a llengua vehicular a tot l’estat, carregant contra la immersió lingüística que s’aplica a Catalunya. És habitual que el govern del PP i els seus aliats naturals facin lleis i esmenes pensant en Catalunya. Mireu si ens tenen en compte. La llàstima és que sempre sigui pensant contra Catalunya.

Una altra situació que mereix un comentari a part és la que s’està vivint a les illes Balears. Els docents de les illes, amb el suport de la comunitat educativa,  van iniciar fa tres setmanes una vaga indefinida  contra la política educativa i lingüística del seu Govern,  com a conseqüència de l’aplicació del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL). Una comunitat com les illes Balears, on el PP governa sent el partit més votat, s’ha revoltat per un tema tan sensible com és la llengua. Fixeu-vos si s’han revoltat que fins i tot, Cristòfol Soler, expresident del Govern balear pel Partit Popular, ha fet una aportació econòmica a la caixa de resistència que s’ha creat per a donar suport als docents balears i poder finançar la campanya contra el TIL.

La teoria és que aquest decret ha de servir per a incorporar l’anglès a les aules. El que diu la lletra petita, però, és que si el professorat no està prou preparat per donar la seva matèria en anglès ho pot fer en castellà (però no en català), trencant el sistema d’immersió en català que s’havia aplicat fins ara i que ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals. La immersió lingüística ha contribuït a pal·liar el greu desequilibri que viu la llengua catalana respecte del castellà. A més, ha mostrat la seva eficàcia en l’acollida i la inclusió social dels infants i joves nouvinguts.

El govern del Sr.Bauzá pretén desmuntar un model lingüístic escolar que ha funcionat positivament i que té l’aval del 90% dels pares i mares, que han triat el català com a llengua per a l’ensenyament. El Govern Balear arriba a un punt màxim de cinisme quan lliga el fracàs escolar i la immersió lingüística en català. Això és una fal·làcia i una simplificació de la complexa realitat del món social i educatiu.