dilluns, 20 de gener del 2014

Tarragona, 75 anys després.

El 15 de gener de 1939 les tropes franquistes van entrar a la ciutat de Tarragona. L’ocupació de les ciutats catalanes, pocs mesos després de la batalla de l’Ebre –qualificada pel mateix Franco com la més aspra i lletja de la guerra civil- posava punt i final a una guerra que s’havia iniciat trenta mesos abans per la rebel·lió d’uns militars contra el règim legítim de la República.

Aquell fatídic dia, les tropes franquistes van entrar a la ciutat per la carretera de Lleida i varen hissar la bandera falangista al balcó de l’ajuntament mentre es cantava el “cara al sol”. Així doncs, la guerra es donà per acabada i s’instaurà la dictadura del general Francisco Franco. A partir d’aquell dia, va començar a Tarragona i a Catalunya una nova etapa de la nostra història, en la què es va fer una ofensiva sistemàtica per posar fi a la personalitat nacional d’un poble. L’exili massiu de la població juntament amb el nou sistema institucional imposat que va omplir els camps de concentració i les presons d’aquells que sentien desafecció pel règim.  A Tarragona la Torre del Pretori va ser utilitzada com a presó. Entre els anys 39 i 48 van passar-hi més de 6.800 republicans, del quals 767 foren executats o varen morir a causa de les males condicions de la presó.

75 anys després, sembla que el temps no hagi passat. Si mirem les propostes que fan els que ara ens governen (molts d’ells fills i gendres dels que manaven llavors) podem constatar que no hem avançat massa:

Ens volen imposar una llei d’educació que intenta fer creure que Espanya ja existia fa 1000 anys, on la corona d’Aragó és la gran absent i on ni tan sols s’anomena la repressió que es va viure durant la dictadura.  

Ens volen imposar una llei de seguretat ciutadana, que sembla feta a mida per Franco i pels grisos. Impedeix concentrar-se en determinats llocs sense l'autorització pertinent, i recorda l’article 2 de la llei de premsa que va promulgar Fraga i que limitava tant la llibertat d'expressió com la de reunió. Però aquesta llei afectarà només els d’un bàndol, perquè els altres, com els de la división azul, continuaran sent homenatjats per la delegada del Govern Espanyol.

Com si això fos poc, ens volen imposar una nova llei contra l’avortament (perquè no es pot dir de cap altra manera que Contra l’avortament) que ens ha fet retrocedir 50 anys en el calendari i que vol donar a entendre que les dones – que podem dirigir empreses i  països – no som capaces de decidir sobre el nostre propi cos. ­­

­­­­­­­­­­­­­Davant aquest panorama només tenim una solució. Els catalans hem de decidir lliurement el nostre futur. Som un país modern, amb mentalitat oberta atrapat dins un estat ancorat en el passat. No volem mirar més cap endarrera sinó mirar endavant amb il·lusió i optimiste el camí que ens espera. No serà un camí fàcil, però serà el millor per a Tarragona i per a Catalunya.