El 15 de gener de 1939 les tropes franquistes van entrar a la
ciutat de Tarragona. L’ocupació de les ciutats catalanes, pocs mesos després de
la batalla de l’Ebre –qualificada pel mateix Franco com la més aspra i lletja
de la guerra civil- posava punt i final a una guerra que s’havia iniciat trenta
mesos abans per la rebel·lió d’uns militars contra el règim legítim de la
República.
Aquell fatídic dia, les tropes franquistes van entrar a la
ciutat per la carretera de Lleida i varen hissar la bandera falangista al balcó
de l’ajuntament mentre es cantava el “cara al sol”. Així doncs, la guerra es
donà per acabada i s’instaurà la dictadura del general Francisco Franco. A
partir d’aquell dia, va començar a Tarragona i a Catalunya una nova etapa de la
nostra història, en la què es va fer una ofensiva sistemàtica per posar fi a la
personalitat nacional d’un poble. L’exili massiu de la població juntament amb
el nou sistema institucional imposat que va omplir els camps de concentració i les
presons d’aquells que sentien desafecció pel règim. A Tarragona la Torre del Pretori va ser
utilitzada com a presó. Entre els anys 39 i 48 van passar-hi més de 6.800
republicans, del quals 767 foren executats o varen morir a causa de les males
condicions de la presó.
75 anys després, sembla que el temps no hagi passat. Si mirem les propostes que fan els que ara ens governen (molts d’ells fills i gendres dels que manaven llavors) podem constatar que no hem avançat massa:
Ens volen imposar una llei d’educació que intenta fer creure que Espanya ja existia fa 1000 anys, on la corona d’Aragó és la gran absent i on ni tan sols s’anomena la repressió que es va viure durant la dictadura.
Ens volen imposar una llei de seguretat ciutadana, que sembla feta a mida per Franco i pels grisos. Impedeix concentrar-se en determinats llocs sense l'autorització pertinent, i recorda l’article 2 de la llei de premsa que va promulgar Fraga i que limitava tant la llibertat d'expressió com la de reunió. Però aquesta llei afectarà només els d’un bàndol, perquè els altres, com els de la división azul, continuaran sent homenatjats per la delegada del Govern Espanyol.
Com si això fos poc, ens volen imposar una nova llei contra l’avortament (perquè no es pot dir de cap altra manera que Contra l’avortament) que ens ha fet retrocedir 50 anys en el calendari i que vol donar a entendre que les dones – que podem dirigir empreses i països – no som capaces de decidir sobre el nostre propi cos.
Davant aquest panorama només tenim una solució.
Els catalans hem de decidir lliurement el nostre futur. Som un país modern, amb
mentalitat oberta atrapat dins un estat ancorat en el passat. No volem mirar
més cap endarrera sinó mirar endavant amb il·lusió i optimiste el camí que ens
espera. No serà un camí fàcil, però serà el millor per a Tarragona i per a
Catalunya.