dimecres, 23 de juliol del 2014

Un estiu per afagar forces

Ja estem al mes de juliol i molts de nosaltres tenim les vacances a punt. Jo, ja ho he dit altres vegades, em dedico al món de l’educació. Potser és per això que penso que l’estiu és el moment d’aturar-se, de reflexionar sobre com ha anat el curs i carregar les piles pel següent.

Aquest curs, en el món educatiu, no ha estat gens fàcil. El que més ha destacat ha estat l’aprovació de la “multa” que ha de pagar la Generalitat per no oferir places públiques d’escolarització en castellà. Quan una família no trobi una línia en castellà en una escola de la xarxa pública, podrà portar el seu fill/a a una privada i la Generalitat haurà de pagar més de 6.000€ per curs. Afortunadament la jugada els hi està sortint malament al Govern Espanyol perquè no s’ha rebut cap petició d’escolarització en castellà i les escoles privades afirmen que no fan oferta d’escolarització en aquesta llengua.

Aquest ha estat el tema més destacat de final de curs, però no ens ha de fer oblidar la realitat global del sistema educatiu català i especialment dels docents que hi treballen. Són elles i ells qui aguanten el sistema treballant en benefici del seu alumnat, per reduir les desigualtats i millorar la cohesió social. Cal recordar que, des de fa ja força cursos, han vist com s’allargava el seu horari de treball i com es reduïa el pressupost, tant el propi com el dels centres, amb el que tot això ha comportat de retallada de recursos per atendre l’alumnat amb més dificultats, aules més massificades, menys recursos materials, etc. Aprofito doncs, des d’aquí, per a desitjar un merescut descans als mestres i professors de les nostres filles i fills i desitjar-los que recarreguin les piles per al curs vinent.

Penso que aquest estiu tots hem de fer tots un esforç per descansar i per recarregar les piles. perquè els reptes que se’ns presenten no són senzills i caldrà que hi dediquem tots els nostres esforços si volem que surti tot bé.  El primer repte, que arribarà en menys de dos mesos, és l’onze de setembre. Aquest any l’ANC no ha organitzat un sol acte, si no tres: la concentració davant els Ajuntaments al matí, la V unint la Diagonal i la Gran Via per a que el món vegi que Volem Votar i una piulada massiva a les 20:14.  A més tot això anirà acompanyat de molts actes previs que volen situar Catalunya al món i externalitzar la situació que estem vivint, com els mosaics amb les cares dels polítics internacionals que es desplegaran arreu de Catalunya.


Després de l’11 de Setembre serà el moment de dedicar-nos al referèndum, a fer pedagogia sobre qui som els catalans i què volem aconseguir, perquè només des de la comprensió aconseguirem els suports que encara ens falten. El referèndum serà un moment clau pel nostre país, un punt d’inflexió en la nostra història i hem de fer tot el possible per a que sigui un dia de reivindicació pacifica però ferma, sense deixar que s’ignori el nostre dret a decidir.
Així doncs la tardor serà moguda, cal aprofitar l’estiu. Bones vacances per aquells que tenen la sort de poder-ne fer. Perquè tot i que alguns diuen que l’economia remunta, la veritat és que l’atur continua desbocat. El 30 de juny a la ciutat de Tarragona hi havia 10.825 persones aturades registrades que, de ben segur, no podran fer vacances aquest any.

dimecres, 2 de juliol del 2014

No volem manifestar-nos més!

Darrerament sembla que els ciutadans ens passem el dia al carrer, i no, no parlo de la calor i de les terrasses. La línia política que està seguint el partit popular està portant a milers i milers de persones a manifestar-se setmana rere setmana.

Analitzant les propostes de llei proposades darrerament, veiem per què la gent es passa el dia al carrer: per l'ampli rebuig social que han generat . Començarem per la que més ens afecta a nosaltres, la llei Wert. Aquesta ha portat a múltiples manifestacions multitudinàries, la darrera el passat 14 de juny, per a defensar el model d’escola en català. Podem parlar també de  la “llei per a la protecció de la vida del concebut” mitjançant la qual el Ministeri de Justícia preveu eliminar el dret de les dones a decidir si mantenen o interrompen un embaràs. Aquesta llei és un atac directe a la llibertat de les dones i és un insult a la seva capacitat de decidir sobre el seu cos i el seu futur.  Aquesta llei és tan poc acceptada que ha provocat el rebuig de totes les comunitats autònomes que no estan governades pel partit popular. L’abdicació del rei d’Espanya també ha fet sortir els ciutadans massivament al carrer. Que en el tercer mil·lenni encara hi hagi persones que estiguin per sobre de les altres simplement pels seus drets heretats per naixement, i sense que el poble pugui dir si ho accepta o no, també ha portat a milers i milers de persones al carrer. La reforma laboral es troba exactament en la mateixa situació, rebutjada per treballadors i per sindicats ha empitjorat la situació dels treballadors i ha precaritzat  les condicions de treball.  Ha estat una reforma laboral que ni ha creat llocs de treball ni ha evitat la seva destrucció, més aviat al contrari, ha facilitat i abaratit els acomiadaments. Per no parlar de la corrupció, o de la reforma fiscal que és tan tramposa que farà, fins i tot, que molts passem a pagar més del que paguem ara... i tants altres temes que ens indignen dia a dia.

No podem sortir al carrer a manifestar-nos a favor de l’escola en català, a favor de l’avortament lliure i gratuït, a favor d’un referèndum sobre la monarquia o la república, a favor dels drets dels treballadors... Això s’ha d’acabar. I la millor manera d’acabar amb això és sortir al carrer a demanar una sola cosa: la República Catalana. Estic segura que en la Catalunya independent no tindrem aquesta llei de l’avortament, ni aquesta llei d’educació i segur que no tindrem rei. I si algú té la temptació mantenir els privilegis de la casta que ens ha governat durant molt de temps i de les elits xucladores que s’aprofiten del sistema, o té la temptació de fer una reforma laboral com l’espanyola o unes rebaixes fiscals que només beneficien als que més tenen i que collen a les classes mitjanes, llavors que es pensi molt bé a qui vota, perquè nosaltres farem tot el que estigui a les nostres mans per evitar-ho. Perquè per això estem aquí, per això està ERC, per vetllar per a que això no passi i puguem fer un país nou i sobretot, un país millor.