diumenge, 27 de desembre del 2015

Les eleccions del 20 D al Congrés i al Senat espanyols, que tanquen un cicle llarg i esgotador d’eleccions, han portat a Esquerra Republicana de Catalunya a obtenir uns resultats molt esperançadors: al Congrés hem obtingut 600.000 vots i hem triplicat el número de representants fins als 9 diputats. Al Senat, hem passat de no tenir cap representant d'elecció directa a guanyar les eleccions a Catalunya amb 6 representants, dos d’ells de Tarragona. Aquesta és un bon  indicador de que, pas a pas, anem consolidant un partit transversal, fort i totalment compromès amb el benestar dels ciutadans i la independència.

Aquest diumenge hem vist un augment dels vots en contra de la corrupció i a favor de la transparència. Hem vist també la baixada general que ha patit la dreta. Els escons que ha perdut el PP no els ha recuperat C’s. Clarament el vot ha girat a l’esquerra, i ERC s’ha consolidat com la segona força, la força que fa de frontissa entre els partits d’esquerres i els partits sobiranistes.

Ens n’alegrem de l’èxit de Podemos i les seves múltiples coalicions (a Catalunya, Euskadi, València, Galícia...) que ha obtingut 69 escons, una xifra superior al que pronosticaven les enquestes. Però tot i això la seva gran promesa electoral de fer un referendum a Catalunya, no té cap possibilitat de tirar endavant, doncs la resta de partits majoritaris ja han dit que no li donaran cap suport. Cada vegada és més evident que l’únic referendum possible serà aquell que servirà per aprovar la nova constitució catalana d’aquí a 18 mesos.

La inestabilitat d’una Catalunya dividida amb un parlament fraccionat, incapaç de formar govern que tants rius de tinta ha fet còrrer, amb anuncis apocalíptics des de Madrid , es veu traslladada ara al congrès dels diputats, on veuen la impossibilitat de formar un govern d’una manera fàcil.

És evident que Catalunya i Espanya són dos països diferents, amb dues realitats socials i culturals diferents. Com a mostra d’això només cal mirar els resultats d’aquest diumenge. El PP ha guanyat les eleccions a Espanya (tot i que ha perdut més de 3,5 Milions de vots i 60 escons), però a Catalunya és el sisè partit! No tercer, ni quart, ni cinquè... Sisè!!  Ciudadanos que havia de ser el partit triomfador, el que anava a guanyar les eleccions a Catalunya, ha quedat en cinquè lloc. El vot de la dreta espanyolista ha ocupat un lloc residual a Catalunya.

Deien que si Ciudadanos guanyava les eleccions a Catalunya seria la fi de l’independentisme. Ara, segons la seva pròpia teoria, aquest resultat deu ser la fi de l’unionisme.

La realitat és que ara com ara, a Espanya, Ciudadanos i el Partit Popular tindrien majoria absoluta si Catalunya fos independent. Quina ironia, no?

dissabte, 31 d’octubre del 2015

Coses que sorprenen i coses que no.

Un dels canvis principals que ens ha portat la nova legislatura, arran de les eleccions municipals, és una ampliació del nombre de grups municipals que estem als plens de l'Ajuntament. Això ha fet que els plenaris s'allarguin de manera notable. El motiu és ben clar: ara som set grups enlloc dels quatre d'abans i tots tenim temes importants que volem portar al ple i, a més volem explicar  a la ciutadania perquè votem el que votem en les mocions dels altres grups, ja que pensem que és necessari que els tarragonins sàpiguen perquè fem el que fem. Això és com un sopar a on hi ha dues persones o a on n'hi ha una mitja dotzena. És evident que allà on hi ha més gent les converses s'allarguen i les tertulies són més completes i enriquidores. El nostre sopar és el ple municipal

Entenc, i aquesta és la part que no em sorprèn, que per algunes persones aquest canvi sigui difícil. Penso , per exemple, en els mitjans de comunicació, que han vist allargades les seves jornades laborals i que tenen moltes més mocions i moltes més notícies per explicar que abans. Comprensiblement això complica la seva feina i fa que sigui difícil triar què explicar i què no.

El que sí que em sorprèn, i molt, és que hi hagi alguns portaveus dels grups municipals que es lamentin en privat o, el que encara és pitjor, públicament de la durada dels plens dient que això s'ha d'acabar i que hem de buscar la manera de retallar les hores que estem allà parlant. Trobo una falta de respecte que en els plens de la nostra ciutat, que són només un cop cada mes, hagim de còrrer. Per mi és molt important dedicar un temps a proposar aquelles coses que pensem que poden ajudar a millorar la ciutat (una millora en la contractació, unes beques per fomentar l'esport, etc.) o que pensem que són de justícia ( la defensa dels afectats per la Talidomida, l'anul.lació del judici a Lluís Companys, etc.)

Penso que la nostra feina com a regidors d'aquest Ajuntament no és mirar l'hora, no és pensar que si marxem a dinar abans millor per nosaltres. Penso que la confiança que els ciutadans ens heu posat a les mans és per debatre a fons les idees, defensar les notres prioritats i explicar les nostres postures. I si això ens fa dinar a les cinc enlloc de a les dues un cop al mes, tampoc no passa res!

dijous, 24 de setembre del 2015

LA TRAMPA DEL DIÀLEG

Aquest diumenge farem la votació més important de la nostra història. Estem davant el vot de la nostra vida, l’elecció que pot fer canviar de dalt a baix la situació del nostre país.

Els dies que ens venen per davant seran apassionants i transcendents, l’arrencada d’una època de canvi que farà que Catalunya doni un pas endavant, que ens permetrà veure el futur amb uns nous ulls.

En aquest moment crucial, molt partits intenten convèncer als seus votants parlant de diàleg,  de la necessitat de trobar una sortida dialogada a la nostra situació, d’arribar a una entesa amb el Govern de l’estat. Hi ha una premissa bàsica que cal recordar quan es vol parlar de diàleg, i és que un no pot dialogar amb sí mateix – això seria un monòleg-.  Per dialogar cal tenir un interlocutor davant. Dialogar és cosa, com a mínim, de dos.

Si fem una mica de memòria veurem que la via del diàleg ja s’ha intentat i s’ha esgotat. Són múltiples les vegades que hem intentat dialogar amb Espanya i que el govern de Madrid ens ha tancat la porta als morros. En els darrers anys, diversos grups polítics de l’Estat Espanyol (catalans, bascos i gallecs) han demanat al Congrés i al Senat que l’Estat permeti fer un referèndum d’autodeterminació i que negociï amb la Generalitat. Tantes vegades com s’ha ofert diàleg, tantes vegades se’ns han dit que no.

Quines són aquestes vegades que des de Madrid ens han tancat la porta al diàleg?  Tots recordem la prohibició de celebrar el referèndum del 9N, que ens va portar a una votació purament simbòlica i sense cap repercussió legal. Aquesta, però, no ha estat, ni de lluny, l’única vegada que ens han tancat la porta a la negociació. Sense cap ànim de ser exhaustiva, anem a repassar-ne només alguns exemples.

 L’any 2012, al Juliol, es va tombar una proposició de llei sobre la convocatòria de referèndums consultius, a l’octubre es van negar a traspassar a la Generalitat la facultat per convocar consultes populars, al novembre es van tornar a mostrar desfavorables a permetre referèndums d’autodeterminació: “el Gobierno aborda estos asuntos desde el punto de vista del interés general y des de una perspectiva constitucional” ens  van dir en aquell moment.

L’any 2013 no va ser massa diferent: al febrer no es va acceptar a tràmit una llei sobre l’autodeterminació dels pobles, ni es va acceptar una proposta de resolució per a què l’estat respectés la convocatòria de consultes per part dels diferents Parlaments, ni es va acceptar la proposta de resolució per instar al Govern Espanyol a negociar amb els partits catalans la celebració d’un referèndum, i van votar no a una proposta per iniciar un diàleg amb el Govern de la Generalitat per fer possible una consulta... No cal que segueixi, oi? Podria omplir línies i línies parlant de les vegades que l’Estat Espanyol ens ha tancat la porta, que no ens ha donat cap possibilitat de negociar, que s’ha amagat rere la constitució i l’ha esgrimit contra nosaltres com si fos el més intocable del llibres, aquell que va venir donat per la mà d’un ésser superior i del que no es pot modificar ni un punt ni una coma.

És per això, arribats en aquest punt de tancament total de portes per part del govern espanyol, que no puc entendre que de cara al 27S encara hi hagi qui encara parli d’una “sortida dialogada”. Crec que és més que evident que no hi ha diàleg possible. Per una banda perquè no tenim ningú a l’altre costat que vulgui dialogar amb nosaltres. Per l’altra banda perquè aquest temps ja s’ha esgotat, ja hem ofert diàleg infinitat de vegades i sempre se’ns ha negat.


Cal que siguem nosaltres, els catalans, qui decidim com volem el nostre futur, qui prenguem les nostres decisions i obrim nous camins. Amb valentia i amb decisió, perquè com deia Martí i Pol el futur el veig lluminós i possible, i el tenim a tocar.

dijous, 6 d’agost del 2015

Qui pagarà els Jocs Mediterranis?

Aquesta setmana hem pogut veure l'avantprojecte dels pressupostos generals de l'estat per l'any 2016, presentat a corre-cuita com a part de la campanya electoral del PP. En aquests pressupostos veiem que no hi ha cap partida econòmica destinada al finançament dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017, (com tampoc cap euro per la finalització de les obres del mercat central).  L'estat ens ha empès cap a un projecte, el COE (comitè olímpic espanyol) ens ha donat el seu suport, fins i tot el rei ens ha donat el seu suport, però la inversió econòmica a dia d'avui és de zero euros. Aquesta és una evidència més del menysteniment del govern espanyol cap a la nostra ciutat, que any rere any hem pogut comprovar i que progressivament ens va portant cap a un subdesenvolupament econòmic i una manca d'oportunitats econòmiques i laborals pels tarragonins. Els tarragonins necessitem un Estat que defensi els nostres interessos i el que tenim ara és un Estat que ens va en contra.

Els Jocs Mediterranis del 2017 són un tema d'actualitat a la ciutat de Tarragona. Potser és el tema més urgent que tenim entre mans. En les properes setmanes s'hauria de resoldre la viabilitat o no d'aquest projecte faraònic, especialment quan ara s'ha fet evident la manca d'una assignació pressupostària adequada. L'equip de govern municipal ha endarrerit fins el 4 de setembre la celebració del ple extraordinari per abordar tots els aspectes relacionats amb aquest projecte. És un ple que ja no pot esperar més.

Encara que no s'han donat totes les dades, hi ha una sèrie d'idees que a tots ens ballen pel cap:
· Tarragona no té prou diners per afrontar l'organització dels Jocs Mediterranis.
· L'aportació de l'estat era condició necessària però no suficient per a poder celebrar els Jocs.
· És necessària l'aportació de les administracions públiques així com el patrocini privat.


Si fem un ràpid repàs a les dades econòmiques veiem que, fins ara, l'Ajuntament ha demanat un préstec de 12 milions d'euros per a poder finançar els jocs. L'estat s'havia compromès a  invertir 15 M d'euros, compromís que ha ara s'ha trencat. Teníem una tercera font de finançament, els 30M d'euros que s'havien d'obtenir de patrocinadors privats. Ara com ara falten per recaptar encara 22 M de patrocini. En total falten 49 milions, això si no hi ha desviacions del pressupost. Les administracions catalanes han complert amb les corresponents aportacions econòmiques.

L'alcalde, fa poc més d'un mes, va dir que si no arribava aquesta inversió per part de l'estat, els Jocs passarien dificultats i que caldria replantejar-se si els fèiem. I ara què hem de fer senyor Ballesteros? Esperem que l'alcalde es prengui seriosament les seves pròpies paraules i que actuï en conseqüència. Pensem que la millor manera de fer aquest replantejament és escoltant la veu dels tarragonins, donant-los l'opció de tenir veu i vot en una inversió tan important com aquesta. Estem convençuts que la millor manera de prendre aquesta decisió és fent una consulta a la ciutat, als tarragonins. Així podrem saber del cert, d'una vegada per totes, si els jocs són una prioritat per Tarragona i per als seus ciutadans. La població de Tarragona té dret a ser consultada sobre una càrrega econòmica que pot afectar el futur de la ciutat, i que pot anar en detriment dels serveis socials, de l'educació, de la promoció exterior, de la cultura, del suport a l'economia local...

dimarts, 28 de juliol del 2015

Objectiu: pobresa zero

Sembla que ens volen fer creure que l'economia es recupera, que les persones ja  viuen millor, que Espanya va bien, que diu aquell. La veritat és que passejant dia a dia per la nostra ciutat, parlant amb els botiguers, amb les famílies, amb els tarragonins, veiem que la veritat no és aquesta, ni de lluny. Trobem botigues que han de fer un sobreesforç per arribar a final de mes, pares que pateixen perquè els fills no tindran el dinar assegurat durant l'estiu, ja que no podran anar al menjador de l'escola, famílies que estan preocupades pel nou inici del curs escolar i les despeses que comporta,...

Aquesta és la situació real. Les dades de l'atur així ho confirmen. Més d'un 20% d'atur és l'evidència que la situació és insostenible, i més encara, quan una part de les persones ocupades tenen un feia precària i ,amb el que guanyen, no arriben a final de mes. Una altra dada que també ens fa veure l’evidència és l’informe de Creu Roja que es va fer públic la setmana passada. Més de 28.000 persones de la demarcació van ser ateses per algun dels programes que aquesta entitat té per lluitar contra la pobresa.

I ara què? Precisament per millorar aquestes situacions de precarietat que poden portar a l'exclusió social nosaltres defensem la construcció d'una nova república catalana. No és que, per art de màgia,  amb la república es solucionin tots els nostres problemes, més aviat pensem que la independència ha de ser l'eina que ens permeti dissenyar un nou país i omplir-lo de tot allò que ens agrada i pensem que la ciutadania necessita- uns serveis socials més justos, una sanitat més eficient, una escola amb més recursos-  i per allunyar tot allò que és sobrer – la desigualtat, la manca d’oportunitats, la corrupció-.

Dotar el país d'uns millors serveis a les persones ens apropa a l'ideal republicà que nosaltres perseguim, que és la lluita contra la desigualtat, que fa dècades que no fa més que augmentar entre els ciutadans. La caiguda als abismes de la pobresa i la precarietat de capes cada vegada més grans de la població és incompatible amb la llibertat republicana, que té com a condició necessària la seguretat material i el benestar de les persones.

Però no podem esperar que aquesta millora arribi només de la ma de la nova república. A nivell local, els que exercim la representació dels tarragonins, també hi tenim molt a dir. Cal que definim bé les nostres prioritats i pensem, amb valentia i decisió, quines són les necessitats reals dels ciutadans de Tarragona. Cal valorar els projectes estratègics de  Tarragona, quins beneficis suposaran per als tarragonins i decidir quins són prioritaris, quins ens ajuden a treballar a favor de la igualtat i en contra de l’exclusió social.

Cal que prenguem decisions pensant en les persones i en les seves necessitats reals. Cal que ens plantegem, seriosament, fer un pacte a favor de la dignitat de les persones, treballant per la inclusió de tots aquells que viuen en situacions de vulnerabilitat. Cal impulsar un pacte a favor de la justícia social, amb programes específics per a prevenir i evitar la cronificació de la pobresa a tots nivells: pobresa infantil, treballadors pobres, gent gran sense recursos ni atenció i pobresa energètica. Cal impulsar aquest pacte des de l'ajuntament, però també comptant amb el suport i la  col·laboració amb les entitats de tercer sector que tenen una àmplia experiència en la detecció i acompanyament de les persones en risc d'exclusió. Des d'ERC, convençuts com estem que com a país i ciutat no avançarem si no treballem per la justícia social, ho farem.

dijous, 11 de juny del 2015

Independència, Transparència i Justícia Social

En el #noupaís tenim dues prioritats indestriables: la independència i la justícia social. La independència ha de ser l’eina a utilitzar per aconseguir una Catalunya, i una Tarragona, més justa i més equitativa.  El procés ha guanyat la primera volta. La suma del bloc independentista (CiU, ERC i CUP) ha recollit en aquestes municipals 1.400.000 vots, és a dir, un 45% dels catalans ha votat per la independència. Per l’altra banda, el bloc unionista (PP, C’s i PSC) ha quedat per sota del milió de vots i ha baixat al 32% del  total.  Aquesta dada és molt valuosa si es té present que, almenys fins ara, el sobiranisme sempre ha crescut una mitjana de 10 punts quan passem d'unes municipals a unes eleccions catalanes. El mapa polític de Catalunya avança cap al nou país. 

Cal, doncs, que ens felicitem, com a país, pels resultats de les forces sobiranistes al 24-M, però també pels de les formacions compromeses amb la justícia social. L’independentisme ha obtingut un resultat extraordinari que ens ha demostrat que el procés està més viu que mai i que l’independentisme d’esquerres ha sortit reforçat. 

Des de l’ajuntament de Tarragona, els consellers d’ERC-MES-MDC treballarem per afavorir el procés, però no oblidarem el nostre compromís amb la justícia social. Cal que aconseguim una ciutat cohesionada, que s’esforci per igualar les oportunitats de tots els tarragonins, al mateix temps que lluita per respectar-ne la diferència. Una de les principals causes de desigualtat és la pobresa que afecta, encara més que a la resta, als nostres nens i a la nostra gent gran. És per això que impulsarem el pacte contra la pobresa, que no es pot abordar de manera partidista i unilateral, sinó que cal aconseguir un acord, promoure un pacte en el que tots i totes aboquem els esforços necessaris per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Un pacte que haurà de lluitar contra la pobresa d’habitatge, energètica, alimentària, a favor de la inclusió, de la formació de qualitat a totes les edats, la inclusió social i la inserció laboral.

I és per això també que treballem per tenir un ajuntament més transparent, amb una aposta clara en contra de la corrupció, on les parets siguin de vidre i no hi hagi res a amagar. Un ajuntament on la participació de la ciutadania marqui la diferència entre aquesta legislatura i les anteriors. Cal que fem un ajuntament que escolti i tingui en compte l’opinió dels tarragonins a l’hora de prendre les decisions importants, les decisions que marcaran, o potser hipotecaran, el futur de la ciutat.

A partir de dissabte començarem a treballar per defensar aquests tres principis, que esperem que ens portin cap a una Catalunya lliure i una Tarragona millor.

Gràcies a tots per la confiança!

dimarts, 19 de maig del 2015

Som així, tu mateix!

Tots tenim experiències vitals que ens defineixen, que deixen empremta i que fan que hàgim arribat a ser els adults que som. Per mi, la meva experiència vital passa per l'escoltisme, en una edat en què es va forjant la personalitat i les idees i conviccions que ens acompanyaran al llarg de la vida. Van ser quinze anys d'anar al cau cada dissabte per la tarda, de decidir entre tots quin projecte fèiem, de planificar com ho faríem i què ens calia,  de portar-ho a la pràctica i, al final de tot, fer revisió de què havia anat bé i què calia millorar. Quinze anys funcionant de la mateixa manera acaben deixant un hàbit arrelat en la manera de fer les coses.

L'ideari escolta s'escau perfectament per aquests dies que estem vivint: "som decidits i afrontem les dificultats sense por" és una de les que més m'agrada i, és cert, que els temps que ens vénen per davant no seran fàcils. Estar només a dues eleccions de poder assolir la independència pot fer una mica de por, sobretot per la incertesa que pot generar. Serà una època de canvis en què caldrà anar avançant pas a pas, anar veient per on va el camí, ja que serà un camí que fem per primera vegada. Però és un camí apassionant que ens pot portar a un futur millor com a país i que hem d’afrontar sense por.

Hi ha una altra màxima dins el món de l'escoltisme que hauríem d'aplicar per al bon funcionament del nou ajuntament:  "aprenem  a treballar en equip i tot ho fem entre tots". Potser és una mica utòpic pensar que a l'ajuntament tot ho podem fer entre tots, però sí que és imprescindible que fem un pas ferm cap a la regeneració democràtica i cap a fomentar la participació. Hem d’anar cap a un model d’ajuntament on els ciutadans puguin participar de veritat, on es vegin representats de manera més directa, no només mitjançant els regidors, on entitats i associacions puguin fer arribar directament les seves propostes. I on siguin escoltats. Fins ara els polítics parlaven de fer una ciutat per les persones, cada vegada estic més convençuda que hem de fer una ciutat amb les persones.

Per acabar, una darrera màxima dels escoltes: “aprenem a ser útils i a fer servei”. Amb aquesta voluntat de servei estem ara aquí, encarant aquestes municipals. Esperant poder ser útils per aquest viatge que ara comença i fer servei a la ciutat i al país, obrint les finestres de l'ajuntament i deixant que corri aire fresc.

Som un equip de gent preparada, honesta i treballadora, que estem cada dia a la nostra feina i que pensem que ara és el moment de posar-nos al servei de la nostra ciutat. Com diuen al cau: “som així, tu mateix”.

diumenge, 3 de maig del 2015

El #noupaís: l'oportunitat per millorar-ho tot

El foment i la millora de la qualitat de vida dels tarragonins és una de les apostes més fermes i decidides d'ERC. El municipi és l’espai bàsic des d’on cal impulsar actuacions destinades a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, amb una inversió social adequada, una sanitat eficient i una escola que tingui prou recursos com per igualar la dels països més avançats. El foment dels serveis públics i de  la solidaritat social respon a un principi bàsic de l’ideari republicà que defensa Esquerra. Necessitem polítiques que facin que la gent pugui millorar les seves perspectives de futur, que facin que l’ascensor social funcioni i que obrin la porta a un futur millor per a les noves generacions.

Fa uns anys no parlàvem de pobresa, no parlàvem d’inversió social, parlàvem de créixer, de construir, d’invertir... avui en dia la realitat és una altra totalment diferent. Hem patit un retrocés en l’estat del benestar que ens obliga a plantejar totes unes altres prioritats, a canviar la perspectiva del que tenim per endavant, a optimitzar els recursos i decidir si volem invertir en les persones o no.

 A Tarragona convivim diàriament amb la pobresa, amb la desigualtat, amb l’exclusió... Cal anar amb molt de compte amb les polítiques que s’apliquen, perquè enlloc de fer-nos avançar n’hi ha algunes que, en realitat, poden empitjorar la situació. En aquests moments de dificultats econòmiques, la inversió social és més necessària que mai per fer front a les necessitats de les persones, per lluitar contra l’exclusió.  Hem de fer una aposta decidida per acabar amb les desigualtats , per fer que Tarragona sigui una ciutat cohesionada, on tots hi tinguem cabuda i ens sentim recolzats. On tothom pugui viure bé. No podem oblidar el foment de la participació ciutadana a l’hora de crear o coordinar les polítiques en l’àmbit del benestar social i fomentar una implicació directa i clara, alhora que responsable, de la ciutadania i entitats per tal de crear llaços de solidaritat enfront dels problemes de desigualtat.


Per això hem d’aprofitar aquesta oportunitat que tenim davant, la oportunitat per començar de zero , per fer una nova ciutat en un nou país. De repensar com volem els serveis públics: Com volem la sanitat, els serveis socials,  l’educació. El nou país té l’avantatge que encara s’ha de construir i aquest és el moment de decidir per quines polítiques apostem, quines seran les prioritats, a què destinarem els diners del poble. El nou país és una oportunitat que ens permetrà millorar la qualitat de vida a la ciutat i el benestar dels Tarragonins.

dimecres, 8 d’abril del 2015

Tarragona, una ciutat de tots i per a tots

La defensa de les nostres lleis i institucions té com objectiu millorar els drets individuals de les persones i la justícia social. El proper 24 de maig escollirem les persones que ens representaran a l’ajuntament. L’objectiu dels nostres representants ha de ser millorar la qualitat de vida de tots els tarragonins. Desafortunadament no és un objectiu fàcil, però aquesta dificultat ha d’esperonar-nos encara més per posar totes les estratègies al nostre abast per lluitar-hi.

La lluita dels catalans sempre ha estat dirigida a la defensa dels drets socials i nacionals, dos àmbits que van estretament lligats. L’ajuntament, com l’administració més propera a la ciutadania, ha de lluitar per reduir les desigualtats entre els tarragonins, tot respectant les diferències que ens fan singulars a cadascú de nosaltres. Aquestes desigualtats es fan evidents en molts aspectes. La igualtat d’oportunitats no és la mateixa per a tots, està molt marcada pel context sòcio-econòmic de cada persona. La desigualtat no està causada per un sol factor, ve derivada de mancances estructurals en àmbits transversals com ara el treball, l’habitatge, la salut, l’ensenyament, la cultura, etc. o per característiques pròpies de la persona. Com a ciutat hem de fer una inversió potent en serveis socials com a mecanisme per igualar les oportunitats de tots els tarragonins. Cal que tinguem clar que tot allò que invertim en les persones acaba repercutint sobre la qualitat de vida de tots els ciutadans.

La possibilitat d’accedir als serveis i als espais és una altra gran font de desigualtat. Per a fer una ciutat per a tots cal que la fem accessible. No és acceptable que tinguem uns espais i una oferta pública, cultural per exemple, on alguns tarragonins no hi puguin accedir. Veiem una evidència clara d’aquest problema a l’estació de tren (que no és accessible ni ho serà properament) o en alguns museus, on algunes persones amb discapacitat sensorial poc hi tenen a fer. Tot i això la nostra ciutat ha començat a fer algunes inversions per facilitar l’accessibilitat als espais públics, com per exemple habilitant el pas soterrat de la plaça dels carros. Desafortunadament sembla que aquesta inversió ha estat en va ja què, aquesta setmana santa sense anar més lluny, no funcionaven ni les escales ni l’ascensor.

És necessari que pensem la ciutat (serveis de l’ajuntament, accés a la cultura i als espectacles, accés als espais...) sense deixar ningú fora.  Cal que Tarragona es converteixi en un ciutat per a tots, que no exclogui a ningú. Només una formació adequada dels tècnics permetrà una planificació de la ciutat per a que estigui a l’abast de tothom.

Aquesta feina, però no cal que la faci l’ajuntament sol. Cal reconèixer les entitats de tercer sector, més enllà de l’anàlisi d’eficiència en termes econòmics, com un agent social i no lucratiu que coneix, té experiència i treballa amb les persones amb discapacitat o en risc d’exclusió. Cal reconèixer i promoure la seva feina i fomentar la coresponsabilitat de determinades línies d’actuació entre l’ajuntament i aquestes entitats.


La història de Catalunya està plena d’episodis de lluita pels drets del pagesos, dels obrers, dels treballadors, de les classes populars per alliberar-nos dels abusos ja sigui del sistema feudal, de la noblesa o de la monarquia. Aquesta lluita continua mantenint-se avui en dia. ERC ha treballat i ho seguirà fent per la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans del nostre país i de la nostra ciutat.

diumenge, 8 de març del 2015

La pobresa té rostre de dona


Hem conegut aquesta setmana un informe de l’ Organització Internacional del Treball (OIT) que explica que  sou mitjà de les dones a Espanya és un 17% inferior al dels homes, Això ja ho sabíem, en parlem cada any. Aquest any, però hem anat una mica més enllà, s’ha comprovat que  la situació encara és pitjor per a les dones que tenen fills, que guanyen encara un 5% menys que les treballadores que no tenen criatures al seu càrrec. Així doncs és evident que es penalitza la maternitat i, en canvi, els homes que són pares estan més ben considerats ja que es pensa que tenen un compromís més alt amb l'empresa. Aquest informe també evidencia que com més fills tingui una dona, menys salari percebrà. I que les dones que afronten la maternitat en solitari estan més mal considerades laboralment.

Per primera vegada l’OIT ha estudiat si la diferència de sous entre sexes es pot explicar a partir de factors objectius que determinen les capacitats de cada candidat al mercat laboral o si es tracta exclusivament de discriminació sexual. El resultat és que, en el cas d'Espanya, si només es tinguessin en compte les capacitats i formació de cada candidat, independentment del seu sexe, la bretxa salarial seria favorable a les dones, pel seu nivell d'educació i per les hores treballades.

És evident per tots que el nivell de pobresa s’ha vist empitjorat amb la crisi. Ha augmentat el nombre de dones pobres. I  això passa tant entre les dones que estan a l’atur com en dones treballadores que evidentment, tenen un contracte precari. Dues de cada tres persones en situació de pobresa són dones, s’ha doblat el nombre de famílies monomarentals, on l’únic adult és una dona. El 83% dels cuidadors de la nostra gent gran i dels nostres petits són dones, això implica que no puguin entrar al món laboral o que hagin d’abandonar-lo, amb el problema afegit que deixen de cotitzar i en  el futur tampoc no podran cobrar jubilació.


Cal doncs que en el nostre fem un esforç per lluitar contra aquesta desigualtat en el nostre dia a dia, amb totes les eines que tenim a l’abast i comencem transformant la nostra realitat per acabar aconseguint transformar la nostra societat.

dijous, 22 de gener del 2015

27S: anem a votar la independència de debò!

Fa dos mesos vam viure un moment important pel país, un esclat de voluntat democràtica que va demostrar al món que a Catalunya hi ha més de dos milions de persones que tenen ganes de decidir lliurement el seu futur col·lectiu i que pensen que les urnes són la millor manera d’expressar-ho. De llavors fins ara hem passat un parell de mesos de dubtes, de pressions i imposicions, que finalment s’han resolt i ens han portat a pactar una data. Aquest acord permet recuperar els debats essencials que determinaran el futur del nou país, i deixar de banda el fangar, que feia perdre la il·lusió i la paciència a la majoria social compromesa amb el procés.

La convocatòria política del 27S marca la nova fita del procés: la generació del mandat democràtic. És la consulta definitiva que ha d'obrir un procés constituent, de canvi, de regeneració política i d'exercici de la independència.  Si de nosaltres depèn, aquestes eleccions seran les més importants de la història de Catalunya. Si el poble vota per la independència, la seva veu haurà de ser escoltada. Per què sí, nosaltres parlem d’independència obertament i sense amagar-nos-en. No ens fa por parlar d’independència, no utilitzem sinònims ni eufemismes. Parlem clarament d’independència perquè pensem que, arribats en aquest punt, ja és la única eina que ens queda per transformar el nostre país. I no dubtem de quina és la nostra opció, ni esperem un moment millor per posicionar-nos. Estem convençuts que ara és el moment oportú per defensar les nostre idees.

Però no ens confonguem, el nostre objectiu no és la independència. El nostre objectiu és construir un país més net i més just per a tots, tant per aquells que votaran a favor de la independència com per aquells que hi votaran en contra. Fa ja molt de temps que parlem de construir un nou país, un país millor. Aquest és l’objectiu, però no arribarà sol, serà gràcies a la independència que  tindrem a les nostres mans les eines i els recursos necessaris per assolir-lo.

Necessitem una Catalunya amb pobresa zero, que lluiti contra les desigualtats (que no contra les diferències) i que treballi per evitar l’exclusió social. La planificació de les inversions ha de ser el garant d’aquesta equitat social. Necessitem la implicació de la ciutadana en la gestió de la República Catalana. El nou país ha de ser net, sense corrupció, on  transparència i participació siguin paraules clau i la separació de poders sigui efectiva. La lluita contra el frau, a tots els nivells, ha de ser una prioritat del nou país, doncs és l’única manera d’assegurar un repartiment just dels recursos entre els catalans. A mes d’això necessitem, amb urgència, unes estructures d’estat (hisenda pròpia, seguretat social, control de duanes, etc.) que ens permetin garantir el funcionament de la República Catalana des del minut zero.

A partir d’ara encetem uns mesos que ens permetran construir un nou futur. A Tarragona, com en altres moments històrics per la nostra ciutat, el canvi també serà evident. Els tarragonins sabrem demostrar que volem un canvi i que volem construir una nova ciutat per un nou país.