Som així, tu mateix!

Tots tenim experiències vitals que ens defineixen, que deixen empremta i que fan que hàgim arribat a ser els adults que som. Per mi, la meva experiència vital passa per l'escoltisme, en una edat en què es va forjant la personalitat i les idees i conviccions que ens acompanyaran al llarg de la vida. Van ser quinze anys d'anar al cau cada dissabte per la tarda, de decidir entre tots quin projecte fèiem, de planificar com ho faríem i què ens calia,  de portar-ho a la pràctica i, al final de tot, fer revisió de què havia anat bé i què calia millorar. Quinze anys funcionant de la mateixa manera acaben deixant un hàbit arrelat en la manera de fer les coses.

L'ideari escolta s'escau perfectament per aquests dies que estem vivint: "som decidits i afrontem les dificultats sense por" és una de les que més m'agrada i, és cert, que els temps que ens vénen per davant no seran fàcils. Estar només a dues eleccions de poder assolir la independència pot fer una mica de por, sobretot per la incertesa que pot generar. Serà una època de canvis en què caldrà anar avançant pas a pas, anar veient per on va el camí, ja que serà un camí que fem per primera vegada. Però és un camí apassionant que ens pot portar a un futur millor com a país i que hem d’afrontar sense por.

Hi ha una altra màxima dins el món de l'escoltisme que hauríem d'aplicar per al bon funcionament del nou ajuntament:  "aprenem  a treballar en equip i tot ho fem entre tots". Potser és una mica utòpic pensar que a l'ajuntament tot ho podem fer entre tots, però sí que és imprescindible que fem un pas ferm cap a la regeneració democràtica i cap a fomentar la participació. Hem d’anar cap a un model d’ajuntament on els ciutadans puguin participar de veritat, on es vegin representats de manera més directa, no només mitjançant els regidors, on entitats i associacions puguin fer arribar directament les seves propostes. I on siguin escoltats. Fins ara els polítics parlaven de fer una ciutat per les persones, cada vegada estic més convençuda que hem de fer una ciutat amb les persones.

Per acabar, una darrera màxima dels escoltes: “aprenem a ser útils i a fer servei”. Amb aquesta voluntat de servei estem ara aquí, encarant aquestes municipals. Esperant poder ser útils per aquest viatge que ara comença i fer servei a la ciutat i al país, obrint les finestres de l'ajuntament i deixant que corri aire fresc.

Som un equip de gent preparada, honesta i treballadora, que estem cada dia a la nostra feina i que pensem que ara és el moment de posar-nos al servei de la nostra ciutat. Com diuen al cau: “som així, tu mateix”.

El #noupaís: l'oportunitat per millorar-ho tot

El foment i la millora de la qualitat de vida dels tarragonins és una de les apostes més fermes i decidides d'ERC. El municipi és l’espai bàsic des d’on cal impulsar actuacions destinades a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, amb una inversió social adequada, una sanitat eficient i una escola que tingui prou recursos com per igualar la dels països més avançats. El foment dels serveis públics i de  la solidaritat social respon a un principi bàsic de l’ideari republicà que defensa Esquerra. Necessitem polítiques que facin que la gent pugui millorar les seves perspectives de futur, que facin que l’ascensor social funcioni i que obrin la porta a un futur millor per a les noves generacions.

Fa uns anys no parlàvem de pobresa, no parlàvem d’inversió social, parlàvem de créixer, de construir, d’invertir... avui en dia la realitat és una altra totalment diferent. Hem patit un retrocés en l’estat del benestar que ens obliga a plantejar totes unes altres prioritats, a canviar la perspectiva del que tenim per endavant, a optimitzar els recursos i decidir si volem invertir en les persones o no.

 A Tarragona convivim diàriament amb la pobresa, amb la desigualtat, amb l’exclusió... Cal anar amb molt de compte amb les polítiques que s’apliquen, perquè enlloc de fer-nos avançar n’hi ha algunes que, en realitat, poden empitjorar la situació. En aquests moments de dificultats econòmiques, la inversió social és més necessària que mai per fer front a les necessitats de les persones, per lluitar contra l’exclusió.  Hem de fer una aposta decidida per acabar amb les desigualtats , per fer que Tarragona sigui una ciutat cohesionada, on tots hi tinguem cabuda i ens sentim recolzats. On tothom pugui viure bé. No podem oblidar el foment de la participació ciutadana a l’hora de crear o coordinar les polítiques en l’àmbit del benestar social i fomentar una implicació directa i clara, alhora que responsable, de la ciutadania i entitats per tal de crear llaços de solidaritat enfront dels problemes de desigualtat.

Per això hem d’aprofitar aquesta oportunitat que tenim davant, la oportunitat per començar de zero , per fer una nova ciutat en un nou país. De repensar com volem els serveis públics: Com volem la sanitat, els serveis socials,  l’educació. El nou país té l’avantatge que encara s’ha de construir i aquest és el moment de decidir per quines polítiques apostem, quines seran les prioritats, a què destinarem els diners del poble. El nou país és una oportunitat que ens permetrà millorar la qualitat de vida a la ciutat i el benestar dels Tarragonins.