Sembla que ens volen fer creure
que l'economia es recupera, que les persones ja viuen millor, que Espanya va bien, que diu
aquell. La veritat és que passejant dia a dia per la nostra ciutat, parlant amb
els botiguers, amb les famílies, amb els tarragonins, veiem que la veritat no és
aquesta, ni de lluny. Trobem botigues que han de fer un sobreesforç per arribar
a final de mes, pares que pateixen perquè els fills no tindran el dinar
assegurat durant l'estiu, ja que no podran anar al menjador de l'escola, famílies
que estan preocupades pel nou inici del curs escolar i les despeses que
comporta,...
Aquesta és la situació real. Les
dades de l'atur així ho confirmen. Més d'un 20% d'atur és l'evidència que la
situació és insostenible, i més encara, quan una part de les persones ocupades
tenen un feia precària i ,amb el que guanyen, no arriben a final de mes. Una
altra dada que també ens fa veure l’evidència és l’informe de Creu Roja que es
va fer públic la setmana passada. Més de 28.000 persones de la demarcació van
ser ateses per algun dels programes que aquesta entitat té per lluitar contra
la pobresa.
I ara què? Precisament per
millorar aquestes situacions de precarietat que poden portar a l'exclusió
social nosaltres defensem la construcció d'una nova república catalana. No és
que, per art de màgia, amb la república
es solucionin tots els nostres problemes, més aviat pensem que la independència
ha de ser l'eina que ens permeti dissenyar un nou país i omplir-lo de tot allò
que ens agrada i pensem que la ciutadania necessita- uns serveis socials més
justos, una sanitat més eficient, una escola amb més recursos- i per allunyar tot allò que és sobrer – la
desigualtat, la manca d’oportunitats, la corrupció-.
Dotar el país d'uns millors
serveis a les persones ens apropa a l'ideal republicà que nosaltres perseguim,
que és la lluita contra la desigualtat, que fa dècades que no fa més que
augmentar entre els ciutadans. La caiguda als abismes de la pobresa i la
precarietat de capes cada vegada més grans de la població és incompatible amb
la llibertat republicana, que té com a condició necessària la seguretat
material i el benestar de les persones.
Però no podem esperar que aquesta
millora arribi només de la ma de la nova república. A nivell local, els que
exercim la representació dels tarragonins, també hi tenim molt a dir. Cal que
definim bé les nostres prioritats i pensem, amb valentia i decisió, quines són
les necessitats reals dels ciutadans de Tarragona. Cal valorar els projectes
estratègics de Tarragona, quins
beneficis suposaran per als tarragonins i decidir quins són prioritaris, quins
ens ajuden a treballar a favor de la igualtat i en contra de l’exclusió social.
Cal que prenguem decisions
pensant en les persones i en les seves necessitats reals. Cal que ens
plantegem, seriosament, fer un pacte a favor de la dignitat de les persones,
treballant per la inclusió de tots aquells que viuen en situacions de
vulnerabilitat. Cal impulsar un pacte a favor de la justícia social, amb
programes específics per a prevenir i evitar la cronificació de la pobresa a
tots nivells: pobresa infantil, treballadors pobres, gent gran sense recursos
ni atenció i pobresa energètica. Cal impulsar aquest pacte des de l'ajuntament,
però també comptant amb el suport i la col·laboració amb les entitats de
tercer sector que tenen una àmplia experiència en la detecció i acompanyament
de les persones en risc d'exclusió. Des d'ERC, convençuts com estem que com a
país i ciutat no avançarem si no treballem per la justícia social, ho farem.