dimarts, 28 de juliol del 2015

Objectiu: pobresa zero

Sembla que ens volen fer creure que l'economia es recupera, que les persones ja  viuen millor, que Espanya va bien, que diu aquell. La veritat és que passejant dia a dia per la nostra ciutat, parlant amb els botiguers, amb les famílies, amb els tarragonins, veiem que la veritat no és aquesta, ni de lluny. Trobem botigues que han de fer un sobreesforç per arribar a final de mes, pares que pateixen perquè els fills no tindran el dinar assegurat durant l'estiu, ja que no podran anar al menjador de l'escola, famílies que estan preocupades pel nou inici del curs escolar i les despeses que comporta,...

Aquesta és la situació real. Les dades de l'atur així ho confirmen. Més d'un 20% d'atur és l'evidència que la situació és insostenible, i més encara, quan una part de les persones ocupades tenen un feia precària i ,amb el que guanyen, no arriben a final de mes. Una altra dada que també ens fa veure l’evidència és l’informe de Creu Roja que es va fer públic la setmana passada. Més de 28.000 persones de la demarcació van ser ateses per algun dels programes que aquesta entitat té per lluitar contra la pobresa.

I ara què? Precisament per millorar aquestes situacions de precarietat que poden portar a l'exclusió social nosaltres defensem la construcció d'una nova república catalana. No és que, per art de màgia,  amb la república es solucionin tots els nostres problemes, més aviat pensem que la independència ha de ser l'eina que ens permeti dissenyar un nou país i omplir-lo de tot allò que ens agrada i pensem que la ciutadania necessita- uns serveis socials més justos, una sanitat més eficient, una escola amb més recursos-  i per allunyar tot allò que és sobrer – la desigualtat, la manca d’oportunitats, la corrupció-.

Dotar el país d'uns millors serveis a les persones ens apropa a l'ideal republicà que nosaltres perseguim, que és la lluita contra la desigualtat, que fa dècades que no fa més que augmentar entre els ciutadans. La caiguda als abismes de la pobresa i la precarietat de capes cada vegada més grans de la població és incompatible amb la llibertat republicana, que té com a condició necessària la seguretat material i el benestar de les persones.

Però no podem esperar que aquesta millora arribi només de la ma de la nova república. A nivell local, els que exercim la representació dels tarragonins, també hi tenim molt a dir. Cal que definim bé les nostres prioritats i pensem, amb valentia i decisió, quines són les necessitats reals dels ciutadans de Tarragona. Cal valorar els projectes estratègics de  Tarragona, quins beneficis suposaran per als tarragonins i decidir quins són prioritaris, quins ens ajuden a treballar a favor de la igualtat i en contra de l’exclusió social.

Cal que prenguem decisions pensant en les persones i en les seves necessitats reals. Cal que ens plantegem, seriosament, fer un pacte a favor de la dignitat de les persones, treballant per la inclusió de tots aquells que viuen en situacions de vulnerabilitat. Cal impulsar un pacte a favor de la justícia social, amb programes específics per a prevenir i evitar la cronificació de la pobresa a tots nivells: pobresa infantil, treballadors pobres, gent gran sense recursos ni atenció i pobresa energètica. Cal impulsar aquest pacte des de l'ajuntament, però també comptant amb el suport i la  col·laboració amb les entitats de tercer sector que tenen una àmplia experiència en la detecció i acompanyament de les persones en risc d'exclusió. Des d'ERC, convençuts com estem que com a país i ciutat no avançarem si no treballem per la justícia social, ho farem.