divendres, 24 de juny del 2016

Anem a guanyar les eleccions!

Aquest diumenge 26 de juny tornem a tenir eleccions. Segur que tots coneixeu gent que diu que aquestes eleccions no ens interessen, que diuen: què hi hem d’anar a fer a Madrid? Ja s’ho faran aquests espanyols... 

A les eleccions del 20D, la primera volta d’aquestes eleccions al congrés dels diputats, esquerra va ser la segona força a Catalunya. Per ser unes eleccions espanyoles això és tot un èxit!  Però, a més a més, a la demarcació de Tarragona, aquí on diuen que que hi ha tants votants del PP i de Ciudadanos, esquerra també va ser la segona força.

El Diumenge hem d'anar a votar, a defensar el nostre dret a decidir qui volem ser i qui volem que ens representi. És cert que esperem aviat no ser a Madrid, però mentrestant: anem a votar i GUANYEM LES ELECCIONS!! Perquè la resposta més contundent a una victòria del PP a Espanya, és una Victòria d’Esquerra a Catalunya!

Esquerra és l’únic partit que té les coses clares. Sabem el què volem i sabem cap a on anem. I ho diem aquí a Tarragona, i a les Terres de l’Ebre i a Barcelona, i a Madrid.. No som com aquells que diuen avui sí, però demà no ho sé... I que ens parlen de referèndums impossibles carregats de bones intencions. Nosaltres diem el mateix aquí i allà, diem el mateix avui que vam dir ahir, som coherents i tenim molt clar què volem i cap a on anem.

Anem a Madrid per defensar la igualtat de d’oportunitat dels catalans, i això passar per millorar les polítiques socials i per aconseguir una fiscalitat més justa. Hem de millorar moltes coses, com per exemple, la situació dels refugiats. Aquí som terra d’acollida, els nostres pares, els nostres avis van viure un exili i sabem que és ser desplaçat de casa teva, per això volem acollir refugiats. Però per molt que els tarragonins i el catalans obrim les portes de casa nostra, el govern de l’estat espanyol els hi tanca aquestes portes als morros.

I anem a Madrid a Defensar també els drets dels treballadors, i Salari Mínim de 1000 Euros, que no és un somni, és una realitat recollida a la carta social europea. Perquè no ens podem permetre tenir  treballadors pobres, amb una feina precària que no els permet arribar a final de mes.


Tenim clar què  volen, i com diu en Gabriel Rufian volem un estat que no sigui tan fort amb els febles ni tant feble amb els forts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada