L’escola té un paper fonamental
per al desenvolupament i la socialització dels nostres nens i nenes. Per als
infants l’escola és una segona casa, passen tantes hores allà com hores passen
a casa desperts, de vegades fins i tot més. L’espai escolar ha de ser un lloc
acollidor i estimulant, que ajudi a desenvolupar al màxim les seves potencialitats.
En els darrers anys estem veient propostes innovadores que pretenen fer una
renovació dels espais escolars per afavorir també una renovació pedagògica.
Davant d’aquesta realitat innovadora,
però, trobem la realitat d’algunes de les escoles públiques de la nostra ciutat. Aquesta realitat
és que moltes d’elles estan ubicades en edificis molt antics i d’altres ni tan
sols això, estan temporalment instal.lades en barracons, una temporalitat que
ja fa més de de 10 anys que dura.
Més enllà dels habituals
problemes que trobem sempre a les escoles com ara goteres, patis que s’inunden,
lavabos que s’embossen, etc. en les darreres setmanes hem vist alguns episodis preocupants
que són un exemple de la ineficiència en el manteniment de les escoles: centres
on han aparegut esquerdes a les aules i,
fet ja més preocupant, cornises que es desprenen i cauen al pati, afortunadament
fora de l’horari escolar!
És imprescindible que l’equip de
govern faci un plantejament seriós sobre com fem el manteniment de les nostres
escoles per tal de garantir-ne la seguretat. Sobre com es planifica el
manteniment dels edificis municipals, especialment dels centres escolars. Més
enllà d’anar posant pedaços en finestres que no tanquen i persianes que no
pugen, cal pensar en els problemes actuals i en els que apareixeran en els
propers anys. Cal definir una línia estratègica que marqui què cal revisar i
cada quan cal fer-ho. Una estratègia definida que indiqui quin és l’estat de
cada centre i quines prioritats de manteniment hi ha.
Com ja hem denunciat altres
vegades aquest equip de govern està mancat, també en aquest tema, d’una línia
estratègica, d’un plantejament acurat per a fer la seva gestió. La solució no
és anar posant pegats al problemes que apareixen, la solució és una
planificació realista a llarg termini. Com a mostra un botó: des de l’ajuntament van
reclamar a un institut de la nostra ciutat que portés la documentació referent
a una nova planta de l’edifici i a un pavelló...que no s’havien arribat a
construir mai!
Cal fer un canvi en com es
gestionen els recursos. Un canvi que millori l’eficiència en el manteniment de
les escoles i en redueixi els costos. El
primer pas ha de ser un plantejament seriós per remunicipalitzar aquest servei.
Els segon ha de ser crear un brigada especialitzada que es dediqui
exclusivament a fer intervencions urgents en aquests espais. Finalment cal
fomentar l’autogestió dels propis centres escolars, que són els més capacitats
per decidir quines són les inversions
prioritàries i urgents, una autogestió que passar per tenir un fons econòmic
propi.
Potser així podrem dir que sí,
que cuidem prou les nostres escoles...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada