No hi ha res millor que visitar altres ciutats per adonar-se
de quina és la realitat de la teva pròpia. Recentment he estat uns dies a
Euskadi. És un país proper al nostre, amb ell compartim certes realitats (tenim
mar, llengua pròpia, autopistes de peatge..) però ens supera àmpliament pel que
fa la qualitat de vida.
Voldria fixar-me especialment en Vitòria, una ciutat una
mica més gran que la nostra, però de característiques similars. El primer que
crida l’atenció és que tenen molt clar el model de ciutat que volen. Han fet una aposta per tenir
una ciutat acollidora, sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Crida
l’atenció (potser pel contrast amb Tarragona) trobar uns carrers tan nets i
cuidats, amb papereres cada pocs metres, especialment pel casc antic que, com
el nostre, queda elevat per sobre de la part més moderna de la ciutat.
Destaca també el respecte per la natura i la sostenibilitat,
amb una anella verda formada per sis grans parcs que disposen d’una gran varietat de camins per a passejants, ciclistes
i amb zones de descans. També hi ha un preciós jardí vertical que cobreix dos o
tres edificis municipals, que és el que definitivament m’ha fet pensar en casa
nostra. Aquesta voluntat de ser una ciutat sostenible i respectuosa amb el medi
ambient els ha estat reconeguda amb el premi "European Green Capital
2012", que va reconèixer Vitòria com la ciutat de la Unió Europea més
compromesa amb el medi ambient.
Tota la ciutat està pensada per la mobilitat sostenible. La
convivència entre cotxes i ciclistes, amb carrils bici segurs a pràcticament tot
arreu, ve acompanyada d’un tramvia de dues línies que uneix tota la ciutat. Altres petits detalls, a Vitòria hi ha un banc
d’Espanya d’estètica similar al nostre però una mica més petit. La gran
diferència, però, és que desprès d’estar alguns anys tancat ara el seu ja està
en procés de remodelació i reutilització.
Per què tantes diferències entre dues ciutats que podrien
ser semblants?
En primer lloc no podem oblidar la vergonya del dèficit
fiscal que patim els catalans. Euskadi és un país que gestiona els seus propis
recursos i els inverteix de forma adequada. A Catalunya encara no ho podem fer. Hem de
vetllar per que quan arribi el moment
els catalans també gestionem bé els nostres recursos. Segur que més d’un ha
degut pensar que amb més diners podríem reduir el cost de l’endeutament dels
Jocs Mediterranis i no tindríem tants
problemes econòmics. No amics, aquest no és el camí. Quan poguem disposar dels
nostres diners hem d’invertir-los bé, tenint clares les prioritats.
Però no totes les diferències venen per la gestió dels
diners propis. Un model de ciutat clar, tenir les prioritats ben definides, saber
en què cal invertir els diners públics, pensar cap on volem anar... Apostar
per un projecte definit a llarg termini i que sigui viable econòmicament ajuda
un ciutat a crèixer. Potser a Tarragona ens ha faltat això. Vam apostar per ser una smart-city , projecte que va
caure en l’oblid. Hem apostat per uns jocs que ens poden acabar deixant com a
llegat un deute monumental i unes instal.lacions privatitzades. L’encert, o el desencert, a l’hora de triar
les línies estratègiques és el que acaba decidint si et converteixes en una
ciutat impressionant o en una ciutat impressionantment endeutada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada